No és Simplement un CAVALL / / ~ (catala)

Després de veure la foto i adonar-nos en l’estat més que precari del Petit Príncep vam decidir anar-lo a conèixer. El propietari ens va dir que marcava una mica... La sorpresa va ser que al arribar allà el cavall estava estàtic, no es movia del dolor que tenia en una de les mans. L’expressió del Príncep parlava per si sola... i si et paraves a escoltar, senties TREIEU-ME D’AQUÍ. Trenca el cor sentir a un animal parlar tan clar... però a la vegada salvar-li la vida suposa una despesa econòmica molt gran a més tenint en compte que el propietari el VENIA i no el regalava... Però les paraules de “l’energumeno” dient que si no el venia li tiraria un TRET van fer que durant la tornada a Cavall de Mar... els nostres caps no deixessin de borinar. Què és el que podem fer per donar-li la qualitat de vida que es mereix aquest cavall tan especial?

Així que vam començar a demanar aportacions econòmiques als client i amics de Cavall Mar. En qüestió d’hores teníem els diners per poder pagar-lo! Així que al matí vam enganxar el remolc i cap a BESALÚ!

Quan vam arribar, l’expressió del Petit Príncep ja havia canviat, tenia molt clar que l’anàvem a buscar per portar-lo a un lloc millor, així que va pujar al remolc sense pensar-s’ho dues vegades, mentre al mateix temps es feia gran i fort!

“Em pregunto si les estrelles s’il·luminen  amb la finalitat de que algun dia,

cadascú pugui trobar la seva”

BENVINGUT A LA FAMILA CAVALL DE MAR! 

Se dice que el elefante Indio a veces llora…
(Charles Darwin)
¿Será posible que mis mascotas sean capaces de leer mis pensamientos? Esta es una pregunta que más de una persona que tiene perro o gato, se ha hecho varias veces a lo largo de su convivencia con su compañero del reino animal.
A mí al menos me han sorprendido más de una vez cuando, por ejemplo, tengo que llevar a uno de los gatos al veterinario y llegado el momento, tener que ir a buscarlo porque se ha escondido. O pensar en bañar al perro, y ver como se esconde debajo de su manta como si la cosa no fuera con él.
Pues sí, los animales son capaces de leer nuestros pensamientos, emociones e intenciones. Es una habilidad innata tanto en el ser humano como en los animales. Marlo Morgan describe en su libro “Las Voces del desierto”, como los aborígenes australianos aún hoy en día se comunican telepáticamente. Lo que pasa es que según va pasando el tiempo y aprendemos a comunicarnos verbalmente, el ser humano se va olvidando poco a poco de esta habilidad.
Sin darnos cuenta seguimos emitiendo pensamientos y sentimientos, que a su vez son captados por los seres que nos rodean, ya sean humanos o animales.
También los animales son capaces de captar nuestras intenciones, miedos y deseos, y responden de una forma mucho más sutil a nosotros que lo que la ciencia quiere reconocer. Científicos innovadores como por ejemplo Rupert Sheldrake (“Perros que saben cuando su amo vuelve a casa”) reconocen que los animales tienen habilidades que el ser humano ha perdido a lo largo de los siglos.
Si queremos comunicarnos con los animales tenemos que reconocer ante todo que, aunque son muy distintos a nosotros, también son seres espirituales, con sus sentimientos y emociones. Son parte del universo, además con una misión muy clara. Cada vez son mas las personas que se dan cuenta de ello y que están dispuestos a recuperar ese puente entre el reino humano y el reino animal, reconociendo que todos somos Uno, y que por lo tanto la comunicación entre especies tiene que ser posible.
El problema es que el ser humano se cree dueño del mundo y tiene la tendencia a enfocar cualquier existencia de vida bajo su prisma, pero los animales perciben su existencia de una forma mucho mas sencilla. Ellos no pretenden ser lo que no son, viven su existencia tal como es, y además completamente en el aquí y ahora. Convivir, observar e interactuar con un animal nos enseña mucho, no solo sobre ellos sino también sobre nosotros mismos, siempre y cuando les permitamos “ser” y no intentemos “humanizarlos”
Desde que los animales han sido domesticados les estamos exigiendo vivir en un hábitat completamente antinatural para ellos. Muchos perros están encerrados en un piso durante largas horas, y solos, sin embargo en libertad vivirían en manada con una vida social muy activa.
La persona que se da cuenta de que no tiene tiempo para pasear a un perro, se hace con un ser tan libre como un gato, pidiéndole además que duerma de noche, sin poder salir fuera. Y muchos son los caballos que se encuentran durante días encerrados en cuadras demasiado pequeñas, sin apenas poder moverse. En este punto los problemas de comportamiento están a la vuelta de la esquina, y entonces el ser humano enfoca la situación bajo su punto de vista y sus necesidades, sin preguntarse como estará viviendo el animal esta situación desde su perspectiva.
He observado a lo largo de los años que mis compañeros del reino animal (es que me cuesta un poco hablar de “mi” gato o mi perro, o de que soy “dueña” de un caballo), me han permitido ver mas allá de su forma física y verles cada vez más como un espíritu encarnado en una forma física simplemente diferente a la mía. Desde el respeto me han permitido llegar a una profunda comunicación. Y me ha sorprendido enormemente la capacidad que tienen de captar mi estado de animo. Nunca olvidaré el momento en que abracé a mi yegua en busca de consuelo, y como me hizo llorar al sentir de repente una energía de amor que empezaba a fluir entre ella y yo.
Comunicarse con otra especie es algo que podemos aprender, o mejor dicho, recuperar. Necesitamos ejercitar de nuevo esta facultad olvidada que es la telepatía, y volver a fiarnos de la intuición.
Hace varios años llegó un perro nuevo a nuestra casa y mi gata Blues se vio tan invadida que decidió marcharse. Estaba desesperada por encontrarla y decidí dejar notas de que la estaba buscando, en las casas del vecindario. De vuelta hacia casa, de repente recibí una imagen de ella, “diciéndome” dónde se encontraba, y que no se atrevía volver a casa por culpa de los perros. Cuando la encontré me comunicó que estaba muy disgustada conmigo por haber tardado dos días en ir en su búsqueda. Ya sabemos como son los gatos ¿verdad? ¡Muy suyos! A partir de este momento he tenido muchas experiencias de este tipo, tanto con el animal presente como a distancia.
Cuando queremos comunicarnos con nuestra mascota es importante no proyectar nuestros propios pensamientos y sentimientos. Hay que intentar crear un espacio de quietud, sin pensamientos, ni expectativas.
También es importante entender que no todos los animales están deseosos de “hablar” con nosotros. A lo largo de los años más de una vez me he encontrado con animales que habían perdido por completo la confianza en el ser humano y por lo tanto ni siquiera nos querían dar una oportunidad. Pero también es verdad que la gran mayoría están deseosos de comunicarse con nosotros.
Estamos viviendo momentos de grandes cambios. Muchas formas de pensar que han sido validas hasta ahora, ya no lo son. Nos encontramos inmersos en un proceso de crecimiento personal, cuestionándonos, entre otras muchas cosas, nuestra relación con los animales. Aprender a comunicarnos con los animales, o al menos abrirnos a la posibilidad de que esto sea posible, también nos pide mucha responsabilidad en relación a ellos. Para mi ha sido en ocasiones muy doloroso ver lo que estaba pasando y no poder poner remedio, porque el “amo” del animal no querría implicarse por falta de sensibilidad.
Pero también nos ayudará a que lleguemos a una mayor comprensión de quienes son, quienes somos nosotros, y cual es el papel de cada uno en este juego que es la vida.

Por Jeannette Kok

Sovint la gent no comprèn els vincles que t’uneixen a un animal, es qüestionen perquè un cavall en lloc d’un esser humà? per exemple...
Es sencill, una pregunta així només pot sortir des de l’ego i afortunadament els animals no hi entenen d’aquestes petiteses...
M’encanta compartir amb cavalls, són grans mestres...sense voler et reflecteixen constantment on s'amaga la teva feblesa, ho fan de manera instintiva i tant subtil que nomes si tu vols t'arriba el missatge...
No cal enfilar-te per sentir, és només la seva proximitat la que t'omple, si tu ho permets.
Fins no fa massa creia que no parlaven...ingènua com persona humana, acostumada a buscar on són els límits arreu.
I tant si parlen, i sorprenentment no tenen missatges de cap mena de retret, quin cor més enorme! i quins missatges més clars entre paraules guarnides...
Mireu-los amb respecte i amb molta admiració perquè els trobeu on els trobeu, els tracteu com els tracteu, ells retornen amor i generositat SEMPRE i si sentiu que no és així, si us plau, sigueu honestos al preguntar-vos que està passant, escolteu bé la resposta i sigueu responsables comprometeu-vos, actueu, no marxeu, indagueu!
El cavall és un esser màgic, amb ganes d'estar entre nosaltres i a l'abast de tothom, fem-li l'homenatge del respecte i donem-li l'oportunitat de deixar-lo expressar.
Com a genets, com a companys, com a propietaris o simples observadors, dediquem-li la mirada que és mereix un animal únic; el CAVALL.
Ah, per cert, les persones que encara no entengueu el perquè s'estimen tant, potser comentar-vos que no hi ha resposta que pugui cabre enlloc, proveu vosaltres mateixos i ja ens ho explicareu :)

Marina

Camino amb el cor encongit, ja m’han explicat que no estàs bé, cada passa que faig cap a tu es més dolorosa, em planto al teu davant i no puc evitar radiografiar-te... com sempre injustament... amb dos minuts m’he permès el luxe de definir com estàs i com et sents...

Egoistament actuant amb prejudicis, em sento poderosa amb la informació que tinc de tu.

 La teva mirada em transmet tristesa, dolor i soledat; el teu cos demana herba fresca i moviment; el teu cor em” xiva” amor incondicional i afecte;  la teva ànima em canta amb forma d’òpera PURESA.

Es aquí on decideixo escoltar-te i deixo al meu cos sentir-te. Experimentar  l’ energia que desprens i l’harmonia que estàs creant.

De cop aquest lloc es converteix en un paradís, les mirades són diferents, la complicitat entre tots creix, i les brànquies s’omplen.  

El tancat desapareix, ja no hi ha barreres, respirem sense dolor, l’herba està al teu abast, la teva mirada ja juga amb les nostres i els teus llavis ens petonegen les cares.

Descobrim que ets la SAMI i que ens estàs regalant un moment que recordarem i que  formarà part d’un dia molt especial.

Nomes em surt un títol: VISCA LES ÀNIMES PURES!

Gràcies a tots dos per compartir aquest moment!

Fins aviat!

Avui he començat la classe com sempre, insegura. Però mica en mica, com sempre, l'Emma m'ha anat guiant fins que de dos n'ha fet un. 

Poc a poc, correcció a correcció hem harmonitzat, i per primer cop he galopat tenint la sensació que erem els dos que ho feiem, no només un. 

HELENA VIDAL 

Fa un parell d’anys va arriba un petit amic, en els seus ulls se li veia que tenia por, que no entenia perquè estava allà, que li passaria, que on era, que passava,.... no se perquè quan el vaig veure em vaig enamora, vaig notar alguna cosa inexplicable.

Quan el vaig tractar per primera vegada, el vaig raspalla, pentinar,..... vaig notar com si em tingues por com si no volgués res de mi, com si no necessites la meva ajuda. El primer com que el vaig muntar vaig notar que tenia un potencial molt gran, quan molt pocs ho creien, però també em vaig adonar que era molt tossut i capritxos. Després de moltes classes, molts dies no hi havia manera que ell em fes cas, es queixava molt i m’ho posava tot molt difícil. Fins que després de molts estires i arronses vaig entendre el que volia li vaig proposar fer un tracta: “ser que no t’agrada que et molestin a mi m’agrada que em fagis cas, per tant si tu em fas cas jo no et molesto” després de aquest tracta vam comença a coneixents i a confia un amb l’altre, tot hi que mai m’ho va posa tot fàcil vaig aprendre molt i ell de mi. En certa manera el dos em evolucionat junts i em arribat molt lluny encara que els resultats no siguin els que ens agradaria en el fons ser que ell es campió i jo també.

Després de tres anys junts l’altre dia després de molts de mesos sense muntar-lo, sense tenir contacte amb ell vaig decidir torna a parla amb ell, passa un ratu junts. Vaig esta plorant tot el dia tan ell com jo ens trobàvem a falta, amb la tonteria em fet una connexió molt especial, poder no serà mai el meu cavall però sempre serà el meu millor amic.

T’estimo petit meu

     Helena Costa

Els cavalls i els éssers humans han caminat junts des de fa milers d'anys. Aquesta relació és impressionant ja que parlem de dues espècies molt diferents, els cavalls com animals de presa i els éssers humans com animals depredadors, han treballat junts com un equip.  Malauradament no totes les relacions passades o presents han sigut honestes, però el cavall sempre conserva la seva autenticitat i honestedat. 

ELS CAVALLS SÓN L'EPÍTOM DE LA RELACIÓ. Camina amb ells i deixa que t'ensenyin. 

Els cavalls, sent animals de presa, són molt sensibles al seu entorn. Han de detectar les amenaces i perills per fugir per seguretat. Aquest fet tan simple és la base sobre la qual els cavalls poden detectar emocions de socors o contingudes, intencions, comportaments i patrons en els éssers humans.

Tenen una capacitat avançada per avaluar el benestar emocional d'un ésser humà, detectar el seu estat emocional, llegir el llenguatge corporal i la seva energia. D'aquesta manera, el cavall serà un reflex dels nostres sentiments. 

Si estem enfadats, el cavall és molt probable que prefereixi estar lluny, si tenim por i volem ajuda, sovint vindrà i ens transmetrà un missatge. El cavall està disposat a ensenyar, a calmar i a curar la nostra ànima. 

Els cavalls són l'epítom de la relació, viure la vida amb honestedat, respecte i estima dins una comunitat. Ells accepten mútuament i sense judici. Miren cap a fora per la seguretat dels altres i no abandonen a l'altre. 

Accepten als humans sense judici. Ells ofereixen el seu amor incondicional en condicions honestes, no importa qui siguis, sempre que siguis honest.

Els cavalls ens poden llegir, si hi estem disposats, i ens ensenyaran a recórrer el camí correcte de la vida. 

Els cavalls , els animals de presa , nòmades i altament socials , encarnen moltes de les actituds i habilitats que alguns éssers humans es passen la vida buscant . Un dels avantatges d'estar "al moment" és la capacitat d'actuar amb rapidesa de cara al perill , i , de vegades és més important , ser capaç de deixar-ho anar i tornar a pasturar .

Recentment he arribat a la conclusió que el major obstacle és estar en l'ara , o potser més exactament , el que ens treu de l'Ara , és la nostra manca d'acceptació  "del que és" .

No estic denigrant capacitat de la humanitat per l'intel·lecte , el raonament i l'anàlisi - totes les habilitats són útils  quan es tracta de les nostres relacions amb els cavalls . No obstant això , no és el cervell d'anàlisi la que ens proporciona els moments d'harmonia , de unitat , de màgia i de pau amb els cavalls. L’ànima , el feble murmuri d'una promesa que hi ha alguna cosa més - alguna cosa més alegre i més pacífica que la nostra existència diària . En certa manera , és el record d'aquestes experiències , que ens para acceptant la nostra realitat actual.

La meva recerca és descobrir formes útils que ens porten més del que els nostres cors realment volen amb els nostres cavalls. Com podem romandre connectats amb els nostres cossos , els nostres cors i els nostres cavalls. 

Pots pensar en totes les raons per les quals t'agradaria ser un cavall?

Què es sent quan corres ràpid amb quatre potes?

Les mans son les teves dues potes davanteres. Colpeja els teus genolls i escolta. Ta dum, dum Ta, Ta dum, dum Ta.

Què es sent quan respires a traves del llarg nas del cavall?

Tanca la boca. Inspira profundament per el nas i després expulsa’l tot per el nas.

Així com esbufegar com un cavall .

Mantingues els llavis tancats i bufa per la boca . Pfbpfbpfbpfbpfbb .

El teu cabell està a la part posterior del seu coll . Pots sentir la teva cabellera al vent ?

Els teus ulls estan a banda i banda del teu cap . Pots veure davant i darrere i d'ambdós costats alhora. Es pot veure un arbre gairebé a un quilòmetre de distància .

Es pot renillar com un cavall ? Un cavall diu , ee heehee eh eh hummm .

Ara prova-ho . Ee heehee eh eh hummm .

Genial , ara anem a posar-ho tot junt. Estàs executant Ta dum , dum ta , ta dum , dum ta da .

Estàs respirant per el nas.

Estàs renillant . Ee heehee eh eh hummm .

Pots olorar les flors i la gespa ja que estàs corrent ? Ho pots olorar , oh , què és aquesta olor ? Altres cavalls ! Estàs corrent cap a la seva manada , la seva família , els seus amics ! .

Ara estàs prop d’ells . Pots sentir als altres cavalls? Ee heehee eh eh hummm .

Ells estan començant a interaccionar amb tu? Ta dum , dum ta , ta dum , dum ta da . Tots sou cavalls!

Ara vas més a poc a poc per fer una passejada i per deixar escapar un gran esbufec ​​. Pf bpfbpfbpfbpfbbb .

Ara estàs a casa, segur , hi ha un munt d'herba per menjar . Tens molts amics . Ets feliç .

Hmmm . Em pregunto quin gust té l'herba .

 Ara ets tu mateix de nou .

Ser un mateix és la millor de totes. Perquè quan utilitzes la seva imaginació , pots ser el que vulguis ser . .

Pots estar en una nau espacial .

Pots ser la nau espacial !

Pots ser un peix .

Pots ser el mar !

Pot ser qualsevol cosa , qualsevol persona .

Especialment un cavall .