Vaig conèixer en Fido a mitjans d’Agost. El meu germà em va trucar una tarda i em va parlar d’en Fido, després de moltes preguntes amb poques respostes vaig decidir visitar-lo.

Quan vam arribar al centre les cames em tremolaven, sentia que no podia ni parlar, tot eren símptomes creats per les fortes emocions i sensacions que m’eren impossibles de canalitzar.

Allà ens esperava el propietari que seguidament ens portaria a veure en Fido. Jo tenia paralitzats els cinc sentits quan de sobte se’m van despertar amb AQUELLA mirada. Amb cura m’hi vaig acostar, llavors els seus ulls em van subjectar, va abaixar el cap per tocar les meves mans i un sentiment anteriorment mai experimentat sem va despertar. El meu cor s’accelera, fins hi tot ara, mentre escric això, ja que de tots els cavalls que havia somiat podria ser el meu- aquest dia, vaig saber de sobte que l’havia trobat, més ben dit que ell m’havia trobat.

Em vaig girar per asserenar-me i tractar de mantenir el sentit de la realitat . El propietari mirava amb silenci quan de sobte es va acostar i va dir, “heu connectat”. Jo vaig negar amb el cap mentre les llàgrimes van començar a corre per la meva cara . Vaig dir en veu baixa , "això mai m'ha passat abans , d'alguna manera sento que aquest és el meu cavall . "

Sentia que tots dos estàvem llestos per portar un viatge màgic! El viatge dins el seu cor i ànima. Sentia una crida profunda i un despertar de la meva ànima al unir-se amb ell, una aventura a descobrir la veritat sobre qui era jo realment! Un món que em conduïa a redescobrir la nostra magnificència.