Connexió (Per Helena Costa)
Fa un parell d’anys va arriba un petit amic, en els seus ulls se li veia que tenia por, que no entenia perquè estava allà, que li passaria, que on era, que passava,.... no se perquè quan el vaig veure em vaig enamora, vaig notar alguna cosa inexplicable. 
Quan el vaig tractar per primera vegada, el vaig raspalla, pentinar,..... vaig notar com si em tingues por com si no volgués res de mi, com si no necessites la meva ajuda. El primer com que el vaig muntar vaig notar que tenia un potencial molt gran, quan molt pocs ho creien, però també em vaig adonar que era molt tossut i capritxos. Després de moltes classes, molts dies no hi havia manera que ell em fes cas, es queixava molt i m’ho posava tot molt difícil. Fins que després de molts estires i arronses vaig entendre el que volia li vaig proposar fer un tracta: “ser que no t’agrada que et molestin a mi m’agrada que em fagis cas, per tant si tu em fas cas jo no et molesto” després de aquest tracta vam comença a coneixents i a confia un amb l’altre, tot hi que mai m’ho va posa tot fàcil vaig aprendre molt i ell de mi. En certa manera el dos em evolucionat junts i em arribat molt lluny encara que els resultats no siguin els que ens agradaria en el fons ser que ell es campió i jo també.
Després de tres anys junts l’altre dia després de molts de mesos sense muntar-lo, sense tenir contacte amb ell vaig decidir torna a parla amb ell, passa un ratu junts. Vaig esta plorant tot el dia tan ell com jo ens trobàvem a falta, amb la tonteria em fet una connexió molt especial, poder no serà mai el meu cavall però sempre serà el meu millor amic.
T’estimo petit meu
Helena Costa